| INEF Lleida R.C. - C.R.Alella |
Lleida, 19/01/03 |
|
| Resultado: 6 - 11 |
Paunovic |
Alineación: 1-Emilio(Cap.), 2-Chicho(Pau)(Saladrigas), 3-Joan; 4-Jose, 5-Loren(Juanoto); 6-Agustí, 7-Raul(Largo), 8-Luismmi; 9-Oscar, 10-Perpi; 12-Tero, 13-Isra; 11-Francesc(Andreu), 14-Johnny; 15-Olivier.
Anotación:
02' 3 - 0 Cop de Càstic LLeida
09' 3 - 5 Marca Alella (Agusti)
35' 3 - 8 Cop de Càstic Alella (Olivier)
43' 3 - 11 Cop de Càstic Alella (Olivier)
44' 6 - 11 Cop de Càstic Lleida
Crónica: Quarta victòria consecutiva de l'Alella en un partit molt trabat marcat pel fred i la pluja.
El dia va començar amb la típica matinada dels dies de partit contra el Lleida i la trobada a les 8:30 a la Vall Hebrón per agafar l'autocar. Sota la típica consigna de ''Parada higiénica!!!'' començà un viatge amb els ànims prou alts per l'hora del matí i el fred que feia... sort que el conductor de l'autocar es va encarregar d'amenitzar-nos a tots amb una ''interesantíssima'' pel.lícula de l'Steven Seagal.
Arribats a Lleida, el partit es presentava difícil per les nombroses baixes que presentava la linea (Carles, Goiko, Josep, Sust, David, John...), per les àmplies dimensions del camp lleidetà (acostumats a Badalona...) i pel fred i la pluja. La concentració per sortir al camp a totes havia de ser màxima i així va ser, ja que, encara que al LLeidà s'avança al marcador per un tempraner cop de càtic, la reacció no es va fer esperar, i abans del minut 10, l'Alella ja guanyava 3-5 gràcies a la marca de l'Agustí. El partit estava sent molt trabat, les imprecissions se succeien i el joc no tenia dominador. Fruit d'això, el marcador no es va moure més fins al cop transformat per l'Olivier (3-8) a 5 minuts del descans.
La segona part es va iniciar bé per l'Alella amb la transformació d'un altre cop per l'Olivier, que faria pujar el definitiu punt nº11 al marcador visitant i que deixava a 8 punts al Lleida. De seguida reaccionà l'equip local amb un altre cop un minut després posant el definitiu 6-11. A partir d'aquí la pressió es va fer agobiant i encara que les fases estàtiques funcionaven un pel millor, algun que altre ''despiste'' defensiu va fer passar la victòria per alguns moments difícils. El marcador no es va moure més tot i la estelar aparció d'en Saladrigues al camp que es pot resumir en -entrar-rebre una mossegada-fotre una galleta-ser expulsat- (tot això en un parell de minutets), i la victòria va caure al final del costat alellense no sense haver hagut de treballar de valent durant tot el partit.
Bon inici, doncs, de la segona volta, en la que esperem no cometre els errors de la primera i acabar d'arribar als llocs de privilegi de la classificació (de moment, ja som 5ens) aprofitant aquesta ratxa de bons resultats el la que s'ha entrat.